de vegades no soc una trufa, soc un festuc
-en Lluís diu que tu i jo son dos pistatxos tancants, és una metàfora, diu que… les coses són com són i que ens hem de llevar la idea que tot ha d’anar bé
-y el pistatxo?
-pensa en la vida d’un pistatxo tancat, és a dir, quin sentit té, al final no se’l menja ningú i acaba al cendrer del bar i a les escombraries
(…)
-diu que ens hem d’alliberar de la idea que tenim de nosaltres mateixos, com el pistatxo, ell no ho sap que ho és, ni que se l’han de menjar, ni que després per causes genétiques no s’ha obert i tota la infraestructura de la indústria del fruit sec no li ha servit per res, i la clau per entendre-ho tot és acceptar que un pistatxo tancat té tant de sentit com un pistatxo obert
-com se diu pistatxo en català?
-festuc
Del llibre El misteri de l’amor, de Joan Miquel Oliver. Músic, compositor i llestrista del grup Antònia Font.
En València es diu pistatxo, crec que dues formes estàn acceptades.
Muaks!!
Comment by natxo — April 16, 2008 @ 5:00 pm